La nostra síntesis
Sentir és percebre un so, moltes vegades sense cap intenció, en canvi escoltar és un acte d’esforç voluntari i lliure, per entendre a l’altre, mostrant interès i respecte per comprendre’l. L’escolta neix de l’interès pel que ens expliquen, ja que podem trobar informació beneficiosa per a nosaltres. Però aquest interès ens pot confondre, és important saber seleccionar a qui volem escoltar, perquè equivocar-nos en aquesta decisió podrà comportar frustració. D’altra banda ens podem sentir escoltats sense ser-ho realment.
L’escolta en profunditat s’ha de reservar per a informacions realment d’interès captant l’essència, perquè diu el que diu, aquest és l’únic camí és dialogar i crear conjuntament la veritat.
Deixar la ment receptiva, sense creure’ns que tenim l’única veritat, per tant cal tenir en compte la paraula del que no pensa com nosaltres.
Aprenem a parlar escoltant, però quan creixem es deixa de banda aquesta capacitat d’escolta per centrar-nos a parlar i demostrar els nostres coneixements.
Hem de ser conscients de la importància d’aquest i ensenyar als infants a estar receptius, concentrant-se en un pensament a través de l’escolta.
És imprescindible en primer lloc escoltar les persones per després adquirir i transmetre coneixements.
