L'última Lliçó

Durant tot el primer quatrimeste al seminari hem llegit un llibre, en el meu cas va ser el llibre de L'última lliçó d'en Randy Pausch. 

Randy Pausch és un home de 47 anys casat i amb 3 fills. És professor de ciències informàtiques a la universitat de Carnegie Mellon.

Va decidir fer una conferència ja que li van diagnosticar un càncer terminal al pàncreas, la conferència tenia el títol “ Com aconseguir els somnis de la teva infància”, és una conferència que parla de la vida, de com aprofitar el temps tan valiòs que tenim, de com aprendre a valorar tot el que ens envolta.  Aquesta conferència va dedicada als seus fills, el Randy vol que els seus fills tinguin un bon record del seu pare.  

REFLEXIONS DEL LLIBRE:

• “No podem canviar les cartes que ens reparteixen, però si com juguem la nostra mà” . Randy va utilitzar aquesta frase per dir que si ens queda poc temps de vida no ho podem passar buscant una solució a una cosa inevitable, sino que tenim que intentar viure al màxim per poder ser feliços amb els nostres familiars i amics
• “Els murs existeixen per alguna raó. I no és per mantenir-los fora. Els murs existeixen per donar-nos la oportunitat de demostrar fins a quin punt desitgem alguna cosa” Aquesta frase ens vol transmetre que a pesar de les dificultats si realment volem fer alguna cosa podrem superar totes les barreres, si pel contrari no tenim metes mai trobarem dificultats. 
• "No tot necessita arreglar-se" en Randy no és una persona materialista, si una cosa està dañada però continua funcionant no es te per que arreglar. 
•  “El temps es l’única cosa que teniu. I pot ser un dia descobriu que us queda menys del que penseu” a vegades el malgastem pensant en coses que no mereixen la pena, tenim que aprofitar el temps al màxim pensant en aconseguir els nostres objectius i ajudar als altres a poder aconseguir els seus.  
• “Queixar-se no és una bona estratègia. Tots disposem d’un temps limitat i una energia limitada. Es molt improbable que el temps que invertim queixant-nos ens ajudi a aconseguir les nostres metes. I no ens farà feliços” no podem perdre el temps amb una actitud negativa, tenim que ser optimistes, positius i superar tots els obstacles i les dificultats això és el que ens farà feliços. 
•  “Balla amb el que et va portar al ball” amb aquesta frase Randy vol expressar el valor de la lleialtat i reconeixement
• “ L’important no és el fort que copeges sino el fort que te copeges i aguantes” Randy utilitza aquesta frase per descriure la seva actitud davant de la seva malaltia, per molt cops que si doni ell mai es rendeix sino que agafa mes forces per continuar amb la vida. 
•  “El fracàs no nomes es acceptable sino que ha vegades és essencial” si tot ho fem be y mai fallem no tenim altres experiències i mai tenim la possibilitat de millorar, es bo equivocar-se i saber rectificar. Hem de provar noves situacions. “L’experiència es el més valuós que podem aportar.
•  “Feu per la resta el que algú va fer per vosaltres” podem agrair els favors que ens fan fent-li a una altra persona, ja pot ser a la mateixa que tu va fer a unes altres, això et farà sentir millor.

• “Visc com  si m’estigués morint. Però al mateix temps visc com si estigués vivint” Randy en aquesta frase es mostra molt optimista no pensa que es morirà, però ell sap que això passarà. Randy no nega la realitat, i pensa que l’optimisme li ajuda a superar el dia a dia i les dificultats de la malaltia.

Desprès de llegir aquest llibre  m’he donat compte dels error que cometem a la vida. No apreciem el temps tan valuós que tenim i ens dediquen a viure la vida sense expectatives sense objectius i ens preocupem per coses que no tenen importància. Randy m’ha impressionat ja que afronta la vida amb optimisme, es preocupa pel benestar de la seva família, mostra molta autoestima, superació i molta força de voluntat a pesar de la seva malaltia. Avui dia poques persones actuarien com Randy ja que som egoistes i només mirem per nosaltres mateixos, tenim que ser mes humans i ajudar als altres